Algunes persones que es recuperen de la fase aguda de la COVID-19 segueixen patint símptomes de la malaltia setmanes o fins i tot mesos després. És el que s’anomena COVID persistent. Segons l’Organització Mundial de la Salut, afecta el 10% de les persones que han passat la infecció pel SARS-CoV-2, però basant-nos en la nostra experiència les xifres podrien ser superiors.

La Unitat de COVID Persistent de l’Hospital Germans Trias i Pujol funciona des de juny de 2020. Des del primer moment hem estat al costat de les persones afectades i les seves famílies i hem esdevingut un model de funcionament que l’ICS (Institut Català de la Salut) vol estendre a altres zones sanitàries.

Només des d’una perspectiva sanitària global podrem entendre la complexitat d’aquesta síndrome i ajudar els pacients.

La recerca que fan els professionals de la Unitat gràcies al suport de la Fundació Lluita contra les Infeccions, i de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, ha de servir per entendre la malaltia, elaborar protocols per lluitar contra la COVID persistent i donar una resposta personalitzada a les persones afectades.

QUI SOM

L’Origen

Més de mig milió de persones ha passat la infecció pel SARS-CoV-2 a Catalunya des de l’inici de la pandèmia. Aproximadament un 10% segueix presentant símptomes mesos després de superar la fase d’infecció aguda. Aquest quadre clínic es coneix com a COVID persistent (de l’anglès, Long COVID). Aquestes persones presenten una simptomatologia molt diversa: fatiga extrema, problemes respiratoris, alteracions cardiovasculars i/o neurocognitives, etc.

Aquesta nova malaltia és limitant i dificulta que les persones que la pateixen portin el dia a dia amb normalitat. Tot i que qualsevol persona infectada pot desenvolupar aquesta síndrome, l’origen de la simptomatologia persistent encara és una incògnita i no hi ha tractaments específics per tractar-la. Per això, l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, la Fundació Lluita contra les Infeccions i l’Hospital Germans Trias i Pujol creen la Unitat de COVID Persistent.

La Unitat fa el seguiment a centenars de pacients amb COVID persistent, que formen la Cohort King. L’anàlisi de les seves dades clíniques servirà per entendre per què alguns pacients persisteixen amb símptomes mesos després de la infecció pel SARS-CoV-2, i per poder elaborar protocols d’actuació que, en un futur, permetin treballar en xarxa entre els diferents centres sanitaris i de recerca, i centres d’atenció primària, per donar una resposta personalitzada a les persones afectades.

La preocupació de l’Hospital Germans Trias i Pujol per la COVID persistent també l’ha empès a crear una Unitat de COVID persistent pediàtric.

Centres de recerca

Et presentem alguns dels membres de l’equip:

QUÈ FEM

Les dades clíniques recollides des de la Unitat de COVID Persistent estan sent analitzades en el marc de l’estudi clínic Cohort King, que servirà per tenir més informació sobre aquesta malaltia i poder elaborar en el futur protocols d’actuació.

SISTEMA IMMUNITARI

Part dels símptomes que presenten els pacients amb COVID persistent poden ser deguts a alteracions en el sistema immunitari ocasionades per la infecció pel SARS-CoV-2, tal com passa amb altres malalties infeccioses. Algunes d’aquestes alteracions poden ser la inflamació persistent o fenòmens d’autoimmunitat, és a dir, processos en els que el sistema immunitari ataca el propi cos. Totes aquestes desregulacions del sistema immunitari poden alterar el funcionament de l’organisme i causar diversos dels símptomes observats en la COVID persistent.

Per poder donar solucions als pacients, cal entendre en detall les diferents alteracions del sistema immunitari associades a cada subsíndrome de la COVID persistent, i determinar marcadors que permetin detectar la malaltia d’una manera objectiva com factors involucrats en la inflamació o molècules característiques de fenòmens d’autoimmunitat, com els autoanticossos.

Grup: IrsiCaixa (Grup Marta Massanella)

PERSISTÈNCIA DEL VIRUS

En alguns casos, els virus poden infectar les cèl·lules i quedar-s’hi amagats en estat latent, formant un reservori viral. Tot i que en el cas del SARS-CoV-2 no s’ha demostrat que existeixi aquest reservori, volem estudiar la possible persistència del virus en aquelles persones que, tot i haver passat la infecció, segueixen tenint símptomes.

El SARS-CoV-2, a part de l’aparell respiratori, pot infectar altres teixits del cos, com el cervell o l’aparell digestiu. És per això que estem estudiant la possible persistència del virus en diferents localitzacions de l´organisme, fet que podria explicar alguns símptomes de la COVID persistent.

Grup: IrsiCaixa (Grup Ester Ballana i Marta Massanella)

AFECTACIÓ DEL NERVI VAGUE

El nervi vague és el nervi més llarg del cos humà i transmet estímuls que no són controlats voluntàriament per l’individu, sinó que són controlats pel sistema nerviós autònom, encarregat de gestionar totes aquelles funcions que es duen a terme sense que en siguem conscients, com podrien ser el batec cardíac o la digestió.

Aquest nervi, que és responsable de tasques molt variades dins l’organisme, pot quedar afectat a causa de la COVID-19, fet que podria ser determinant en el desenvolupament de la COVID persistent. És per això que, des de la Unitat de COVID Persistent, volem entendre l’estat del nervi vague després de la infecció pel SARS-CoV-2 i, gràcies a una col·laboració amb els Departaments de Radiologia, Neurologia i Rehabilitació de l’Hospital Germans Trias, realitzarem diverses proves diagnostiques que ens ajudin a entendre les possibles afectacions d’aquest nervi.

Grup: FLS (Gemma Lladós i Lourdes Mateu), HUGTIP Radiologia (Electra, Raul Rodriguez), Neurologia (A.Martinez), Rehabilitació (R. Coll)

AFECTACIÓ CARDIOVASCULAR

Dolor toràcic

L’afectació cardiovascular és una dolència comuna entre els pacients que pateixen de COVID persistent. Dins d’aquest grup de persones, un 20% presenta dolor toràcic persistent. Per tal de poder esbrinar l’origen d’aquest dolor, la Unitat de COVID persistent, en col·laboració amb el Servei de Cardiologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol, està duent a terme les següents proves:

• Ressonància Magnètica Cardíaca, gràcies a un acord amb els centres Creu Blanca.
• Proves complementàries, tals com un ecocardiograma, una prova d’esforç o una Tomografia Computaritzada (TAC) de les artèries coronàries.

Grup: iCOR/HUGTiP (Vallejo, Teis, LLibre, Martínez-Membrive and Dominguez)

Taquicàrdies

D’entre els pacients que pateixen la COVID persistent, un 25% presenta taquicàrdies que es mantenen durant més de 3 mesos després d’haver patit una COVID-19 aguda. La Unitat de COVID persistent, en col·laboració amb el Servei de Cardiologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol, està realitzant diferents proves diagnòstiques per comprendre amb profunditat l’origen d’aquesta dolència i intentar trobar un tractament eficaç.

Grup: iCOR/HUGTiP (Villuendas, Arañó, Sarrias, Bisbal, Adeliño, Riberola and Bazan)

AFECTACIÓ NEUROCOGNITIVA

Més del 50% dels pacients presenta afectacions neurocognitives, tals com alteracions en la memòria, la planificació i la concentració, o boira mental. Conèixer el perquè d’aquesta simptomatologia és crucial, i per això s’està realitzant en aquestes persones un estudi neuropsicològic profund. Posteriorment a aquest estudi, es realitzaran proves d’imatge que ajudin a entendre les alteracions observades. Paral·lelament, i per tal de millorar el dia a dia de les persones que viuen amb COVID persistent, s’està avaluant quines intervencions podrien ajudar a pal·liar aquesta simptomatologia neurocognitiva.

Grup: FLS (José Muñoz-Moreno, Anna Prats) i CMCiB (Josep Puig)

ESTUDI NUTRICIONAL I COMPOSICIÓ CORPORAL

En alguns pacients, la COVID persistent pot comportar una pèrdua progressiva i generalitzada de la massa muscular i, per tant, de la força, que pot alterar la seva capacitat de realitzar activitats del dia a dia. Per poder determinar quantitativament si aquesta pèrdua es dona, s’està avaluant l’estat nutricional i es realitzen diferents proves que permetin determinar la composició corporal d’aquestes persones. Posteriorment, es realitzaran intervencions que tinguin com a objectiu millorar la capacitat funcional dels pacients. Per altra banda, també es vol avaluar si la composició dels diferents teixits corporals pot tenir relació amb la simptomatologia persistent.

Grup: FLS (Cora Loste i Carla Estany)

ESTUDI EMOCIONAL

El manteniment al llarg del temps de símptomes físics, les limitacions que sovint causen en diferents esferes de la vida quotidiana, i la incertesa que causa el fet de desconèixer l’evolució dels mateixos fa que les persones amb COVID persistent hagin d’enfrontar-se a veritables reptes emocionals.

Per avaluar aquest impacte psicològic, es realitzen qüestionaris que valoren l’estat emocional dels pacients. En aquests qüestionaris s’avalua la presència de simptomatologia d’ansietat i depressió, l’estrès percebut i la presència de quadres d’estrès post-traumàtic. Posteriorment a la valoració, si es detecta presència d’alteracions emocionals, s’ofereix realitzar una intervenció psicoterapèutica amb la finalitat de promoure un millor afrontament emocional.

Grup: FLS (Carmina Rodriguez Fumaz, psicòloga clínica i terapeuta familiar)